Estimular el llenguatge infantil no requereix pantalles ni joguines, sinó moments de qualitat en família

No calen fitxes ni joguines sofisticades: el llenguatge s’aprèn amb presència, joc i paraules compartides en les rutines quotidianes.

El desenvolupament del llenguatge és un procés natural, però no automàtic. Les paraules no apareixen per art de màgia: neixen dins la relació amb els adults. Quan un pare o una mare està disponible per mirar, escoltar i posar paraules a allò que viu l’infant, aquest troba la motivació per comunicar-se.

Moltes famílies es pregunten què poden fer per ajudar. La resposta és més senzilla del que sembla: no es tracta de comprar joguines educatives ni d’omplir fitxes, sinó d’estar presents.

Què ajuda realment a estimular el llenguatge?

Hi ha gestos molt senzills i efectius que qualsevol adult pot incorporar a la rutina:

• Mantenir el contacte visual: mirar als ulls quan parlem amb l’infant li mostra que el que diu té valor. Aquesta connexió és essencial per facilitar l’intercanvi i fomentar l’expressió.
• Posar paraules al que viu: descriure accions, emocions i objectes ajuda l’infant a donar nom al seu món. Exemple: “Estàs trist perquè ha marxat la mama, oi?” o “Mira, aquest gos corre molt ràpid!”.
• Fer pauses i esperar: donar temps perquè respongui, encara que sigui amb un gest o un so. El silenci expectant és més útil que fer preguntes seguides.
• Usar un llenguatge ric però entenedor: no cal parlar de manera infantilitzada en excés, però tampoc amb tecnicismes. El llenguatge senzill, clar i afectuós és el que millor funciona.
• Jugar junts: el joc és l’escenari natural del llenguatge. Jocs simbòlics com fer veure que cuinem, que som metges o que parlem per telèfon estimulen la conversa i la creativitat.

La vida quotidiana, un escenari ideal

Els millors moments per estimular el llenguatge són els que passen cada dia:

• Al bany: “Ara et trec la samarreta. Ui, és difícil! Vinga, ho aconseguim junts.”
• A la cuina: “Estem tallant tomàquet. Vols mirar com ho faig? És vermell i fa olor fresca.”
• Pel carrer: “Mira aquest gos! Fa bup-bup! Va molt ràpid.”
• En anar a dormir: explicar un conte, cantar una cançó, parlar del que ha passat durant el dia.

Cada rutina és una oportunitat per aprendre paraules noves, practicar frases i expressar emocions.

Què convé evitar?

Alguns hàbits poden interferir en el desenvolupament del llenguatge:

• Utilitzar pantalles per calmar o entretenir. Això redueix les oportunitats de diàleg i joc real.
• Parlar mentre es consulta el mòbil. Els infants perceben la manca de presència i poden deixar d’intentar comunicar-se.
• Fer preguntes en cadena com si fos un examen. Els nens no necessiten sentir-se avaluats constantment, sinó escoltats i acompanyats.

Més presència, més paraules

El llenguatge no és només un conjunt de paraules, sinó una manera de connectar amb els altres. Quan hi ha vincle, temps compartit i comunicació afectiva, les paraules arriben de forma natural.

I si no arriben o sembla que es queden aturades, és important consultar amb el pediatre. El suport professional pot orientar i ajudar a estimular la comunicació de manera adequada.

Per tancar, podem concloure que parlar, jugar, esperar, mirar i escoltar són les claus. Els infants no necessiten fitxes ni pantalles per aprendre a parlar: necessiten adults disponibles i moments compartits. La millor joguina per al desenvolupament del llenguatge ets tu.

Equip de professionals del CDIAP de Badalona